En cas de separació o divorci, pensar quina serà la situació dels fills derivada d’aquest fet, sempre és complicat per part dels progenitors. Sigui quina sigui la situació, el que és evident és que els pares volen que si hi ha fills d’edat poc avançada pel mig de l’assumpte, que aquests ho pateixin de la manera menys dolorosa possible. Hi ha diferents tipus de custòdia, cadascuna amb les seves particularitats i característiques, que descobrirem a continuació.
Custòdia monoparental
Es tracta del tipus de custòdia més habitual i utilitzat a Espanya. Aquest tipus de custòdia es caracteritza pel fet que un dels dos progenitors s’encarrega del benestar, de l’educació i de tot el que fa referència als fills menors un cop es produeix la separació de la parella. El progenitor que no té la custòdia, gaudeix dels drets de visita, comunicació i estança respecte dels fills. A Espanya, predomina la custòdia monoparental adjudicada a les mares per sobre dels pares. L’any 2018, la custòdia monoparental materna es donava en un 61’6% dels casos i la custòdia paterna en un 4’2%.
Custòdia compartida
Tot i que la custòdia monoparental és la més habitual, la custòdia compartida també està guanyant terreny i és cada cop més sol·licitada. En el cas de la custòdia monoparental, només un dels dos progenitors té la custòdia dels fills. Al tractar-se de custòdia compartida, els pares tenen per igual la mateixa prioritat a l’hora de prendre decisions sobre el futur dels fills. Els pares poden tenir un domicili fix i que els fills hagin d’anar canviant de casa segons el termini de temps que hagin triat els pares en consens, o a la inversa, que s’hagin de moure els progenitors. També es pot donar el cas que un dels dos progenitors hagi de passar més temps amb els fills que no l’altre, ja sigui per motius com ara els de tipus laboral.
Custòdia partida o distributiva
Es tracta d’un dels tipus de custòdia menys utilitzats i se’l pot anomenar un tipus de custòdia excepcional, ja que se sol aplicar quan hi ha més de dos fills pel mig. Un dels fills pot anar amb un dels progenitors i la resta amb un altre, quedant així els germans separats pels progenitors.
Custòdia adjudicada a un tercer
En aquest tipus de custòdia, els pares no s’encarreguen dels menors per causa major, per exemple, per mort. En aquest cas, els parents propers com ara els avis paterns o materns o inclús els germans grans són els qui tenen dret a encarregar-se dels petits. Si no hi hagués cap familiar capacitat per exercir la responsabilitat, s’adjudicaria la custòdia del menor a alguna institució capacitada per aquesta situació.
A Pere López de Coca t’assessorem en temes de dret familiar, com són els divorcis i les separacions.
CONSULTA SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS.